dijous, 9 d’abril del 2020

Comentari poemes

Les Llimones Casolanes:

 Les Llimones Casolanes és un dels divuit poemes que conformen Els fruits saborosos que van ser escrits per Josep Carner el 1906. Cada poema està relacionat amb un fruit, una estació de l'any i una etapa de vida d'una persona.

Aquest poema està format per quatre estrofes de quatre versos cada una. Són versos Alexandrins a la meitat de cada vers hi ha una cesura per separar les dos parts del vers aquesta és la característica dels versos Alexandrins (6+6) i són versos d'art major. Els versos rimen de manera regular i consonantment. El primer vers de cada estrofa rima amb el tercer i el segon rima amb el quart. També podem dir que els primers i els tercers versos de cada estrofa són femenins i els segons i quarts són masculins.

El poema va sobre una dona que està a l'època de la maduresa la qual explica com cuidar els seus fills. Ella ja té molta experiència i tracta els seus fills de manera dolça i amb mà de ferro quan cal. També podem trobar dues antítesis: una revoltada cruel i amorosa i el raig de la llimona i la mel del romaní. També hi ha dues personificacions on juguen aires i núvols i es mou i l'omple de besades i li fa cloure els ulls.

Si la despullava:

Si la despullava és un dels nou poemes que conformen La Rosa als Llavis que van ser escrits per Joan Salvat-Papasseit l'any 1923.

Són un conjunt de poemes que estan formats per deu versos separats en tres estrofes en quatre versos els dos primers i dos versos en l'últim. En el poema de si la despullava són versos de cinc síl·labes pentasíl·labs i per tant son d'art menor. Els versos rimen assaonament. A B, A B, C, B, C, .

El parla sobre com l'excita la seva estimada i té un to eròtic. Hi trobem una metàfora del sexe de la noia els seus pits és com mel rosada i fresca i també hi ha una personificació un botó que queia ja hem feia goig.

Visca l'amor:

Visca l'amor es un altre dels nou poemes que conformen La Rosa als Llavis que van ser escrits per Joan Salvat-Papasseit l'any 1923.

Són un conjunt de poemes que estan formats per deu versos separats en tres estrofes en quatre versos els dos primers i dos versos en l'últim. En el poema de Visca l'amor són versos de deu síl·labes per tant son d'art major són versos decasíl·labs. Hi ha rimes consonants i assonats però apareixen amb poca regularitat.

Aquest poema tracta sobre un cant a l'amor: el desig d'un amor verdader de dues persones que s'estimen i no es volen separar. Hi trobem una anàfora repetició de quatre vegades a principi de vers Visca l'amor. També hi ha dues comparacions Com un maig content i blanca com un glop de llet.
Quarantena... Buf quin pal!!

El 31 de gener de 2020, més tard de les deu de la nit, queda confirmat el primer cas de coronavirus a Espanya. Per ser exactes a l'illa de la Gomera.

Vam continuar fent classe normal fins al 13 de Març, no hi va haver classe per què el coronavirus s'estava estenent com la pólvora per tot Espanya i van haver de confinar la població. Jo estava molt content, perquè hem pensava que només serien catorze dies però la cosa s'ha anat allargant. Van passar les dues setmanes i ho van tornar a allargar. Jo hem vaig estressar molt més del que estava. Aquells catorze dies que havien passat van ser un "roooollo!!". Era un avorriment cada dia era igual sempre feia el mateix i vaig decidir canviar. Em vaig fer furtiu!, ja que si sorties de dia et podien veure fàcilment i multar-te vaig decidir sortir de nit perquè així ningú hem veuria. El dia 15 vaig fer una vegada més el que cada dia feia. Però al tard quan ja era completament fosc vaig decidir sortir de casa. Vaig anar a fer una volta per camins de carro, secundaris on la gent no hi passava. Jo feia aquella volta per no estar tan estressat. Era una ruta circular d'uns set km d'allargada. Passaves per un camí molt estret envoltat de camps de blat de moro i arbres i a la llunyania se sentia el soroll d'un riu, també se sentien molts animals perquè no estaven acostumats a veure passar gent. Durant quatre dies vaig fer aquella ruta tan bonica i no va passar res, però al cinquè dia vaig sortir de casa i quan estava a punt d'entrar cap al camí secundari la policia hem va veure i va venir cap a mi. Aleshores jo vaig començar a corre cap al camí estret i ells van baixar del cotxe i hem van seguir. Jo vaig amagar-me al mig d'un camp de blat de moro i des d'allà tenia localitzats els dos policies. Hem vaig estar esperant dues o tres hores i vaig veure que un policia marxava. Vaig pensar que estrany que marxes un i l'altre és quedes. Al cap de mitja hora vaig veure que arribava el policia que havia marxat amb un gos. Vaig sortir disparat corrents pel camp de blat de moro en direcció cap al riu. En veure el riu vaig visualitzar que era molt gran i vaig decidir entrar-hi abans hem vaig treure la roba per poder-la tenir eixuta quant sortís. Ho vaig fer perquè així el gos no hem pogués olorar el rastre. Vaig entrar-hi molt lentament per no fer soroll i l'aigua estava congelada. Quan vaig sortir hem vaig ficar la roba que havia portat a la mà perquè no s'hem mulles i vaig marxar cap a casa. Va ser una aventura molt emocionant que mai més repetiré. Vaig aprendre que s'ha de fer cas el que diuen.



Hacen una exhibición de perros policía en un instituto y acaba con ...

Volcanes, Rios,Ciudades y Pueblos de Chile: Rios Zona Sur





dissabte, 15 de febrer del 2020

Excursió Argelers

Hola sóc en Biel Bardera de 4rt Eso B de l'Institut Narcís Monturiol i avui us explicaré l'excursió al camp d'Argelers.
Resultado de imagen de camp d'argelers
Gent exiliada al camp d'Argelers.
Hem vaig aixecar, vaig sortir de casa i vaig anar cap a l'institut. Quan vaig arribar la gent de quart es va quedar al patí i vam esperar que arribés el bus. Al cap d'uns quinze minuts el bus va arribar i tota la gent de quart que anava a l'excursió vam marxar. Al cap d'una bona estona, vam arribar a Argelers. El trajecte s'hem va fer bastant llarg. Al arribar ens vam dirigir on abans hi havia el camp, actualment es la platja d'Argelers, una llarga platja. Allà hi havia molts més instituts: nosaltres el Monturiol, el Cendrassos, L'Escala i la Jonquera. Vam tenir un temps lliure per esmorzar i després ens vam reunir tots. Vam entrar en una mena de tancat que havien construit, que simbolitzava el camp. Allà hi vam representar unes imatges que portavem impreses amb l'ajuda de mantes, boines i objectes que haviem portat de casa. Quan vam acabar de representar les imatges, ens vam assentar tots i l'alcalde d'Argelers ens va explicar que passava quant aquell camp funcionava de veritat. Seguidament uns quants alumnes 2 o 3 de cada institut vam sortir allà on parlava l'alcalde i van recitar poemes sobre l'exili. La gent exiliada a aquell camp va patir moltíssim. Quant va acabar aquesta mena de xerrada vam tenir una estona lliure per dinar i estar allà a la platja. Després ens vam dirigir a la Maternitat d'Elna una casa molt gran i antiga. Aquella casa va ser llogada per una dona suïssa, Elizabeth. La va fer servir per ajudar a les dones embarassades i nadons que estaven al camp. Allà un home ens va explicar mes detelladament per què servia la casa i que s'hi va fer. Quan va acabar l'explicació ens van deixar una mitja hora per visitar la casa: una casa molt bonica i gran tot i que estava molt restaurada. Després de visualitzar la casa vam agafar el bus i vam marxar cap a Figueres. Va ser una excursió en la qual ens van explicar molta informació històrica. Va ser molt interessant.


Resultado de imagen de camp d'argelers
Gent exiliada arribant al camp d'Argelers.






dilluns, 13 de gener del 2020

CRÍTICA DE LA PEL·LÍCULA D'INCERTA GLÒRIA


Aquesta pel·lícula va sobre la Guerra Civil a el Front d'Aragó i a Barcelona. Lluís (Marcel Borràs), un jove oficial republicà es destinat temporalment en un front inactiu. Allà coneix una estranya vidua de la que s'enamora la Carlana (Núria Prims). La vidua aconsegueix que Lluís firmi un document que la fagi ser la Senyora de la comarca. El millor amic de Lluís en Soleràs (Oriol Pla) descobreix que en Lluís ha firmat els documents però enlloc de dir-ho li diu a Lluís que allunyi a la seva  dona i al seu fill de Barcelona perquè aviat hi cauran bombes. Soleràs esta secretament enamorat de Trini. Quan Trini arriba el poble no tarda en descobrir la passió que sent Lluís per Carlana això fa que s'enfadi. Hi acaban passat un munt de sentiments i emocions estranyes. La ambientació de la pel·lícula va sobre la Guerra Civil a Barcelona i al Front d'Aragó l'any 1937. 

Resultado de imagen de pelicula incierta gloria
Carlana i Lluís parlant. 
Lluís: Es el Protagonista de l'obra un burgés anarquista, amb molta personalitat. Esta casat amb Trini i tenen un fil, però ell està enamorat de Carlana.
Juli Soleràs: Es tracta d'un personatge enganyós, amb uns ideals molt marcats. 
Carlana: Dona vidua misteriosa de un passat molt complex, té dos fills. Es una de les figures centrals, fa que hi hagi més argument i més conflicte.
Trini Milmany: Nascuda a Barcelona a una família d'anarquistes idealistes. Està casada amb Lluís tot i que al llarg de la pel·lícula es va separant de Lluís i es va acostant a Soleràs.
Personatges secundaris: es poden destacar l'oficial de la neteja; la dona on s'allotja en Lluís i la dona del moliner.

Jo personalment m'ha agradat bastant aquesta pel·lícula perquè es desarrolla a l'època de la Guerra Civil i a mi m'agraden molt aquest tipus de pel·lícules que es deserollen a aquestes èpoques. A més la pel·lícula esta molt ben feta i els actors fan molt be el seu paper dintre de la pel·lícula.


Resultado de imagen de pelicula incierta gloria
Soleràs a una via del tren. 










dissabte, 14 de desembre del 2019

 DISCUSSIONS ENTRE PARES I FILLS

Mentida, avui en dia encara es donen aquestes situacions, jo crec que tota la vida els pares s'han enfadat amb els seus fills algun cop, i sempre passarà. Però en diferents èpoques i tipus de pensaments i tecnologies.


La meva relació amb el meu pare jo trobo que és bona. Sempre solem estar contents i ens ho passem molt bé, però naturalment de vegades també ens enfadem. Jo crec que tots els pares i fills algun dia o altre s'enfaden perquè és un sentiment natural que tenim les persones. No pots estar sempre amb una persona i no enfadar-t'hi mai. Molts dels cops que ens hem enfadat han estat  per coses absurdes que al cap d'una estona ja ens marxen del cap.


Imagen relacionadaEls retrets que et fan són certs fins al punt que ja t'ho han repetit massa vegades i ja et cansa que t'ho vagin diguen si ja saps que t'has equivocat i no ho tornaràs a fer més.


No, jo mai he arribat a tenir un sentiment tan gran d'incomprensió. El meu pare sempre m'ha deixat triar el que vulgui fer jo. Ell sempre respecta la meva opinió. A mi per exemple m'agrada fer coses que en ell no li agraden tant, ell sempre les respecta i me les deixa fer o viceversa.





dilluns, 11 de novembre del 2019

LOS TRES DESEOS

Mi primer deseo es que no haya más guerra en todo el mundo porque yo creo que no sirve para nada. Cunado hay guerra las cosas solo empeoran. Es mucho mejor parar y solucionar el problema hablando. Además sufren las personas normales de pueblos y ciudades.

Mi segundo deseo es que no haya más contaminación en todo el mundo. La contaminación cada vez va a más y si no lo paramos la tierra cada vez empeorará más.
Yo hoy mismo ya empezaría a hacer leyes de anticontaminación.

Mi tercer deseo sería ser rico. Ser rico es una ventaja porque te puedes permitir muchos hobbies y puedes ir al lugar que más te guste. También hago una reflexión sobre ello: el dinero no es la felicidad.





Resultado de imagen de deseo



Excursió a Ribesaltes

Hola soc en Biel Bardera de 4rt B i avui us explicaré l'excursió de Ribesaltes. 

Resultado de imagen de camp de rivesaltes
Vam arribar a l'institut i ens vam esperar a que els professors ens cridessin per marxar. Després quan ens van haver cridat vam marxar. Vam fer un llarg trajecte amb bus fins que vam arribar a Ribesaltes. Quan vam arribar ens van deixar uns vint minuts per esmorzar. Després ens vam dividir en dos grups i van venir dos guies, un per cada grup.  Ens van donar molta informació sobre el camp. A aquell camp hi havia hagut molta gent exiliada, no tenien res, vivien en unes condicions molt desastroses, no hi havia gairebé res per menjar, hi havia moltes enfermetats molts de nens i nenes morien. Vivien en  uns barracons molt petits per la gent que hi havia dintre al mateix barracó. Anaven sempre molt bruts i plens de polls i insectes que estaven amb ells a els barracons. Després de que el guia ens expliques com era el camp i les condicions de vida que patien la gent que estaven allà a dintre, vam anar a un edifici que s'ha construït expressament per recordar a aquella gent. Aquell edifici era molt modern i estava ple d'informació sobre el camp, en pantalles digitals o en escrits a la paret. Vam fer una activitat en grups de quatre. Aquella activitat, consistia en buscar informació sobre unes preguntes que hi havien a un full que ens van donar. Nosaltres buscavem informació allà a dintre l'edifici i el cap d'una hora ens vam reunir tots en una sala i el guia ens va fer una sèrie de preguntes per veure si haviem estat concentrats. Després ens vam marxar cap l'institut. 
La meva opinió personal sobre el camp va ser tristesa,  feia molta pena pensar en aquella pobra gent que van haver  de patir aquelles condicions tan dures, però també em va agradar que m'expliquessin tot el que va passar. Jo no tenia ni idea de tot el que havia passat allà.





Resultado de imagen de camp de rivesaltes