DISCUSSIONS ENTRE PARES I FILLS

Mentida, avui en dia encara es donen aquestes situacions, jo crec que tota la vida els pares s'han enfadat amb els seus fills algun cop, i sempre passarà. Però en diferents èpoques i tipus de pensaments i tecnologies.

La meva relació amb el meu pare jo trobo que és bona. Sempre solem estar contents i ens ho passem molt bé, però naturalment de vegades també ens enfadem. Jo crec que tots els pares i fills algun dia o altre s'enfaden perquè és un sentiment natural que tenim les persones. No pots estar sempre amb una persona i no enfadar-t'hi mai. Molts dels cops que ens hem enfadat han estat  per coses absurdes que al cap d'una estona ja ens marxen del cap.

Els retrets que et fan són certs fins al punt que ja t'ho han repetit massa vegades i ja et cansa que t'ho vagin diguen si ja saps que t'has equivocat i no ho tornaràs a fer més.

No, jo mai he arribat a tenir un sentiment tan gran d'incomprensió. El meu pare sempre m'ha deixat triar el que vulgui fer jo. Ell sempre respecta la meva opinió. A mi per exemple m'agrada fer coses que en ell no li agraden tant, ell sempre les respecta i me les deixa fer o viceversa.

LOS TRES DESEOS

Mi primer deseo es que no haya más guerra en todo el mundo porque yo creo que no sirve para nada. Cunado hay guerra las cosas solo empeoran. Es mucho mejor parar y solucionar el problema hablando. Además sufren las personas normales de pueblos y ciudades.

Mi segundo deseo es que no haya más contaminación en todo el mundo. La contaminación cada vez va a más y si no lo paramos la tierra cada vez empeorará más.
Yo hoy mismo ya empezaría a hacer leyes de anticontaminación.

Mi tercer deseo sería ser rico. Ser rico es una ventaja porque te puedes permitir muchos hobbies y puedes ir al lugar que más te guste. También hago una reflexión sobre ello: el dinero no es la felicidad.

Excursió a Ribesaltes

Hola soc en Biel Bardera de 4rt B i avui us explicaré l'excursió de Ribesaltes. 

Vam arribar a l'institut i ens vam esperar a que els professors ens cridessin per marxar. Després quan ens van haver cridat vam marxar. Vam fer un llarg trajecte amb bus fins que vam arribar a Ribesaltes. Quan vam arribar ens van deixar uns vint minuts per esmorzar. Després ens vam dividir en dos grups i van venir dos guies, un per cada grup.  Ens van donar molta informació sobre el camp. A aquell camp hi havia hagut molta gent exiliada, no tenien res, vivien en unes condicions molt desastroses, no hi havia gairebé res per menjar, hi havia moltes enfermetats molts de nens i nenes morien. Vivien en  uns barracons molt petits per la gent que hi havia dintre al mateix barracó. Anaven sempre molt bruts i plens de polls i insectes que estaven amb ells a els barracons. Després de que el guia ens expliques com era el camp i les condicions de vida que patien la gent que estaven allà a dintre, vam anar a un edifici que s'ha construït expressament per recordar a aquella gent. Aquell edifici era molt modern i estava ple d'informació sobre el camp, en pantalles digitals o en escrits a la paret. Vam fer una activitat en grups de quatre. Aquella activitat, consistia en buscar informació sobre unes preguntes que hi havien a un full que ens van donar. Nosaltres buscavem informació allà a dintre l'edifici i el cap d'una hora ens vam reunir tots en una sala i el guia ens va fer una sèrie de preguntes per veure si haviem estat concentrats. Després ens vam marxar cap l'institut. 

La meva opinió personal sobre el camp va ser tristesa,  feia molta pena pensar en aquella pobra gent que van haver  de patir aquelles condicions tan dures, però també em va agradar que m'expliquessin tot el que va passar. Jo no tenia ni idea de tot el que havia passat allà.

Continuació del conte El Gripau

De sobte el príncep té una idea,  li ha passat pel cap portar-la a un racó del bosc que hi ha un camp de flors i uns arbres molt bonics. El dia era clar i radiant, i l'aire fresquet. tot sembla ideal.

-Vols venir a fer un tomb pel bosc? Diu el príncep.

- No. Porto molt anys sent gripau i ja n'estic farta de la natura. Respon la princesa.

De cop el príncep queda parat. No contava amb aquesta resposta.

-Què et ve de gust fer? Diu el príncep

-Anar al cinema que fa molt de temps que no hi vaig. Diu ella

- Perfecte,  cap problema, quines pel·lícules t'agraden? Diu el príncep

-A mi m'agraden molt les pel·lícules d'acció. Diu ella

Just aquell dia es donava la casualitat que al cinema feien algunes pel·lícules d'acció i es van decidir  per anar a veure la pel·lícula de la Roca. El príncep va quedar sorprès que una noia li agradessin tant les pel·lícules d'acció. A ell també li agradaven molt i van veure que tots dos eren l'un per l'altre. Van mirar la pel·lícula van veure molta acció i van quedar ben contents, després el príncep li va proposar a la princesa si li venia de gust menjar alguna cosa.

-  Et be de gust menjar alguna cosa ?  Diu el príncep

- Vui anar al teu castell a menjar una costellada amb torrades i all i oli. Diu la princesa

 Novament el príncep va quedar sorprès perquè mai s'havia imaginat que hi hages una princesa tant decidida. El castell era un tros lluny, era de pedra i amb quatre torres altes. Tenia un pati interior amb molts arbres i una gespa verdíssima i unes flors molt ben cuidades. Les habitacions eren enormes i amb llar de foc. Tenia mobiliari antic molt valuos.

- Perfecte,  però jo al all i oli mai hi tiro vinagre sempre hi tiro un raig de llimona. Diu el príncep

- Tant me fa. Diu la princesa

La princesa i el príncep es van quedar ben satisfets amb el sopar. Després de sopar van fer unes quantes corredisses pel castell i van anar a dormir ben esgotats .L'endemà tant bon punt es van llevar van començar a preparar els preparatius per celebrar el casament. Tenien ben clar que estaven fets l'un per l'altre.

Ravensbrück

Ravensbrück era un camp de concentració nazi exclusivament per dones. Aquest camp estava situat a Fürstenberg a la zona de Mecklenburg. Situat a 90km de Berlín. El camp quedava situat a una zona amagada, era una zona pantanosa. Estava ben comunicat amb la capital. Aquestes característiques el feien ideal per l'explotació i l'extermini. Que eren els principals objectius del camp d'extermini.
S'entrava per una porta i arribaves a plaça del camp, que tenia una forma d'una llarga avinguda. Hi havia un edifici on hi havien habilitades les dutxes, cuines, despatxos del cap de la seguretat del camp i dels vigilants, els calabossos i el crematori amb la seva xemeneia. El 1945 hi construïren cambres de gas.

El funcionament del camp va ser des del 15 de maig del 1939 fins al seu alliberament per l'Exèrcit Roig el maig del 1945. Durant el transcurs de la segona guerra mundial va ser ampliat tres vegades.
Les persones que estaven tancades dintre el camp treballaven en la producció d'armament per a les empresses alemanyes. Les condicions de vida eren molt dures. Feien jornades de treball de catorze hores diàries sense tenir temps per a descansar després dels àpats. El 1942 van començar a matar a les primeres dones: les malaltes, les jueves i les gitanes, amb els seus fills, eren gasejades a Bernburg, a prop de Dessau.