Continuació del conte El Gripau

De sobte el príncep té una idea,  li ha passat pel cap portar-la a un racó del bosc que hi ha un camp de flors i uns arbres molt bonics. El dia era clar i radiant, i l'aire fresquet. tot sembla ideal.

-Vols venir a fer un tomb pel bosc? Diu el príncep.

- No. Porto molt anys sent gripau i ja n'estic farta de la natura. Respon la princesa.

De cop el príncep queda parat. No contava amb aquesta resposta.

-Què et ve de gust fer? Diu el príncep

-Anar al cinema que fa molt de temps que no hi vaig. Diu ella

- Perfecte,  cap problema, quines pel·lícules t'agraden? Diu el príncep

-A mi m'agraden molt les pel·lícules d'acció. Diu ella

Just aquell dia es donava la casualitat que al cinema feien algunes pel·lícules d'acció i es van decidir  per anar a veure la pel·lícula de la Roca. El príncep va quedar sorprès que una noia li agradessin tant les pel·lícules d'acció. A ell també li agradaven molt i van veure que tots dos eren l'un per l'altre. Van mirar la pel·lícula van veure molta acció i van quedar ben contents, després el príncep li va proposar a la princesa si li venia de gust menjar alguna cosa.

-  Et be de gust menjar alguna cosa ?  Diu el príncep

- Vui anar al teu castell a menjar una costellada amb torrades i all i oli. Diu la princesa

 Novament el príncep va quedar sorprès perquè mai s'havia imaginat que hi hages una princesa tant decidida. El castell era un tros lluny, era de pedra i amb quatre torres altes. Tenia un pati interior amb molts arbres i una gespa verdíssima i unes flors molt ben cuidades. Les habitacions eren enormes i amb llar de foc. Tenia mobiliari antic molt valuos.

- Perfecte,  però jo al all i oli mai hi tiro vinagre sempre hi tiro un raig de llimona. Diu el príncep

- Tant me fa. Diu la princesa

La princesa i el príncep es van quedar ben satisfets amb el sopar. Després de sopar van fer unes quantes corredisses pel castell i van anar a dormir ben esgotats .L'endemà tant bon punt es van llevar van començar a preparar els preparatius per celebrar el casament. Tenien ben clar que estaven fets l'un per l'altre.